1. Skip to Menu
  2. Skip to Content
  3. Skip to Footer>

Ciller és el ‘Mataroní de l’Any 2010'

L’emoció es va mantenir fins el darrer moment, el nom del guanyador era la gran incògnita i al moment que Mari Carme Rodríguez feia públic el guanyador del ‘Mataroní de l’Any’ mitja sala aplaudia de sorpresa i l’altre mitja ho celebrava ostensiblement. Joan Antoni Ciller és el guanyador, el ‘Mataroní de l’Any 2010’ i ho és per un marge ajustadíssim, del 0,3 per cent, sols sis vots més que Carles Guanyabens que celebrava, emperò, el segon lloc. Núria Martínez era la tercera.

3.861 vots van ser els emesos per escollir el ciutadà més destacat entre els tres finalistes, unànimament elogiats. A diferència de la primera edició del certamen, quan el suport a Pep Manté era de majoria absoluta, l’edició del 2010 serà recordada per una igualtat quasi total. 701 ciutadans van donar suport al guanyador mentre l’expresident dels Capgrossos es quedava en 695. 6 vots separaven els dos primers i Núria Martínez, la més jove i exponent de l’esport de la ciutat anava fins a rebre un de cada quatre vots, el 24,99 per cent. El nom del guanyador es va fer públic en una sala d’actes de Caixa Laietana curulla i expectant. Joan Antoni Baron va ser qui va lliurar ‘L’Ocell’ de Perecoll, el guardó i imatge del certamen a un Joan Antoni Ciller visiblement emocionat. “No m’ho esperava, els altres dos candidats tenien més mèrits i també mereixen el premi” va dir l’ànima d’EPMA Solidària, multi-activista social i artífex de l’èxit de les caminades ‘Mataró Camina per l’Alzheimer’. Ciller va tenir en el seu discurs un sentit record pels tres finalistes de l’edició anterior i especialment per Pep Manté i en un discurs emocionat i emocionant va reclamar “l’ajuda i l’atenció de tots als més desfavorits”, recordant la seva última anada a Nicaragua, a supervisar un projecte de cooperació.

L’acte de lliurement –presentat per segon any per Vador Lladó que en tot moment va voler posar-hi cullarada personal expressant “sana enveja” pels candidats i finalistes–  va ser retransmès i seguit per Mataró Ràdio i m1tv, així com àmpliament “piulat” a través de twitter, va durar poc més d’una hora, durant les quals es va aplaudir els dotze candidats que no van arribar a la final, vuit dels quals eren a la sala d’actes. El reconeixement als candidats va precedir la proclamació dels guanyadors i acte seguit de lliurar el guardó a Ciller es va donar a conèixer que el segon candidat més votat –val la pena repetir-ho, a sols sis vots–era Carles Guanyabens.

Una distinció col·lectiva

Que Carles Guanyabens fos segon classificat enlloc de guanyador no va fer variar, gens, el seu discurs. El qui va presidir la Colla Castellera Capgrossos de Mataró va mostrar-se “aclaparat per aquest premi, aquesta iniciativa i tot el procés”. Guanyabens, en una intervenció mesurada, va recordar els bons i els mals moments viscuts pels de la camisa blava durant la seva presidència i en tot moment va voler recalcar que “el premi és col·lectiu, només s’entén com un reconeixement a l’evolució de la colla acabada el passat Tots Sants amb la torre de nou”. El guardó “és per la colla”, segons un Guanyabens que va reivindicar “valors com la integració, l’esforç i el respecte com els grans secrets que fan dels Capgrossos una gran colla”. L’`àmplia claca mobilitzada per Guanyabens va celebrar com si fós el primer aquest segon lloc, més o menys igual que Núria Martínez.

“Mataró, ben amunt”

La jugadora de bàsquet internacional, amb un quart dels vots de la final, ressaltva satisfacció amb la seva nominació com a tercera classificada. “Ni m’imaginava estar entre els 3 més votats i més veient el nivell dels candidats”, va dir Martínez, que va voler recordar la família “per aguantar una carrera llarga i plena de sacrifics” i va recordar que “jugui on jugui sempre vull deixar Mataró, la ciutat, ben amunt, una mica més amunt”. Els tres nominats van ser els rostres destacats d’un acte en què també es va reconèixer la tasca dels Cuyàs, Doló, Duran, Estrany, Fadó, Llovent, Lluch, Mayola, Peran, Peret, Tarragó i Vilà, els candidats que no havien accedit a la final.
Per ells i pels finalistes, així com per tots els mataronins van anar les intervencions inicials, primer de Joan Herrero de Caixa Laietana i després de Toni Rodríguez, director del Tot Mataró i Maresme. Herrero va assegurar que “Caixa Laietana no fallarà a cites com aquesta, que ressalten el valor de la ciutat” i va elogiar les persones que “fan ciutat posant els fonaments d’una societat millor, fent pinya o defensant els valors de l’esport”. Rodríguez, per la seva banda, va reivindicar el caràcter popular de l’elecció del ‘Mataroní de l’Any’ assegurant que “l’opinió i l’interès dels mataronins sempre ha estat la única màxima del Tot Mataró i Maresme” i va escenificar que “el Mataroní de l’Any ja és de tota la ciutat i no una iniciativa d’una empresa”.

Els elogis de Baron
Va cloure l’acte l’Alcalde Baron, amb paraules elogioses pels tres finalistes després de recordar que faltaven 161 dies per Les Santes –arran de la interpretació country del Bequetero a càrrec de ‘Las Ardillas Country Band’. Baron va voler reconèixer dels tres finalistes i va assegurar que “no n’he votat cap perquè els hauria de votar a tots tres”. Va assegurar que “tant la Núria, com en Caius –nom de Guanyabens en l’àmbit de la colla Capgrossos– com en Joan Antoni demostreu la capacitat de la ciutat d’assolir els objectius marcats. En aquest sentit, Baron va remarcar la importància de l’èxit esportiu de Núria Martínez i del guanyador va remarcar, especialment, el seu origen a la ciutat murciana i agermanada de Cehegín. “Que guanyi el ‘Mataroní de l’Any’ un immigrant dels que vam venir aquí a treballar i a estimar aquesta ciutat diu molt de Mataró”, va dir un Baron volgudament reiteratiu en l’ús de la primera persona del plural. Casteller i membre de la colla tampoc va ser escadusser amb els elogis cap a Carles Guanyabens a qui va agrair “haver fet d’una colla que feia grans castells una gran colla, que no és el mateix”.

Més de 120 persones van seguir ‘in situ’ un acte de lliurement similar al de l’any anterior, que va tancar Vador Lladó cridant a l’autoestima dels mataronins i a començar a pensar en el possible guanyador del ‘Mataroní de l’Any 2011’. Un certamen assegurat, vist l’èxit d’aquesta segona edició amb quasi 6.000 vots de la ciutadania en les seves fases. Un premi eminentment popular.

Record als absents

Una mena d’emoció transversal va “tocar” els discursos de Mari Carme Rodríguez primer, dels premiats Joan Antoni Ciller i Carles Guanyabens després i de l’alcalde Joan Antoni Baron. L’editora del Tot Mataró va prendre la paraula per recordar emocionada el fundador del Tot Fernando Rodríguez i la seva dona Carmen Guisado, tristament traspassada el passat estiu. En la mateixa intervenció va tenir un record pel poeta i col·laborador de la capçalera Isidre Julià i pel regidor Oriol Batista, mort poc abans del Nadal. A aquesta emoció cal sumar-li l’emocionant record de Carles Guanyabens a Mariona Galindo, la nena castellera morta el 2006 i Joan Pont, puntal social de la colla que moria dissabte passat i a qui la colla enterrava el mateix dilluns 14 al matí. L’Alcalde Baron recordaria emocionat més tard la pròpia Mariona i Pont i Ciller va fer una picada d’ull al seu antecessor, Pep Manté, en el seu parlament